COMENÇA LA TEMPORADA D’ESTIU

Potser m’he precipitat,
potser no tocava córrer a Ripoll una cursa de 20 i pocs km amb força
desnivell a dues setmanes de deixar els esquís. No sóc en Kilian!
Però
m’han pogut les ganes aquest cop. Necessitava provar-me i un any que no
faig ni Patrouille des Glaciers, ni Mezzalama, he aprofitat per encetar
la temporada d’estiu ben d’hora.
De fet, feia dies que en tenia ganes. Tenia ganes de pantalons curts, camiseta de màniga curta i unes vambes.
Després
de tot un hivern de neu i mal temps i de treginar material amunt i
avall, al matí, quan em vestia per marxar cap a Ripoll he tingut la
sensació de deixar-me moltes coses. Ai que no passaré el control de
material!
Tranquil·la, carai! Aquí només necessites córrer tan ràpid com les cames et deixin!

La cursa preciosa, la companyia immillorable i les rivals de primera.
Al
km 5 un bessó m’ha recordat que porto mesos sense córrer amb
intensitat, però sembla que si camino o corro de talons no molesta
massa. A la canal ja veig el cul de la Núria Picas i m’emonciono, ella
no té un bon dia… i per això es deixa veure de ben aprop. Plega al cim
i m’informen que tinc la Laia Andreu a 1′, que sóc conscient que es
convertirà en força més en creuar la meta, però em fa obrir un xic més
de gas del que potser tocaria.
Però les cames aguanten, d’aquella
manera, no ens enganyarem. La tossuderia aguanta força més així que
només queda agafar aire a cada gambada i acostar-se a meta tan ràpid com
pugui.

Resultat final:
1a Laia Andreu
2a Anna Comet
3a Rosa Valls

Això
si, la tossuderia té algunes conseqüències, el dilluns a primera hora
de la tarda, coixa del bessó, el fisio em clava l’ecògraf al mig de la
cama i em diu, hem trencat una mica el soli, a fer bondat o ho xafarem
tot!
Córrer té això… passa factura!
Propera parada Pujada al Far de Sant Sebastià (Llafranc)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *