A vedages cal fer dues passes enrere per
poder-ne fer 4 endavant, però costa saber renunciar. Ahir llegia al facebook
d’un amic, una frase que em va agradar i que crec que lliga força amb el moment
(amb el teu permís Ros): “cal saber renunciar a les coses boniques per poder
viure’n de precioses”. En aquest cas, segurament, hi ha més poesia de la que
caldria, però si es pensa fredament, és ben real.
poder-ne fer 4 endavant, però costa saber renunciar. Ahir llegia al facebook
d’un amic, una frase que em va agradar i que crec que lliga força amb el moment
(amb el teu permís Ros): “cal saber renunciar a les coses boniques per poder
viure’n de precioses”. En aquest cas, segurament, hi ha més poesia de la que
caldria, però si es pensa fredament, és ben real.
Vivim en una societat de la immediatesa, en
què tot ha de sortir d’avui per demà i, evidentment, ha de sortir entre bé i
més que bé. Però les regles de l’entrenament no diuen ben bé això i aquestes, a
no ser que siguis un fora de sèrie que, sens dubte no és el meu cas, no en
saben d’immediatesa.
què tot ha de sortir d’avui per demà i, evidentment, ha de sortir entre bé i
més que bé. Però les regles de l’entrenament no diuen ben bé això i aquestes, a
no ser que siguis un fora de sèrie que, sens dubte no és el meu cas, no en
saben d’immediatesa.
Estem a mitjans de gener, un mes en què hauria
de portar com a mínim 40.000 o 50.000 metres amb esquís als peus i estar
competint a tot drap. Però no és el cas ni d’una cosa ni de l’altra. Sabia
perfectament que anar a l’Everest Trail Race em representaria renunciar a
alguna cosa i així ha estat. Ahir va començar la Copa del Món d’esquí de
muntanya i jo sóc a casa mirant de menjar poc i pair bé que diuen.
de portar com a mínim 40.000 o 50.000 metres amb esquís als peus i estar
competint a tot drap. Però no és el cas ni d’una cosa ni de l’altra. Sabia
perfectament que anar a l’Everest Trail Race em representaria renunciar a
alguna cosa i així ha estat. Ahir va començar la Copa del Món d’esquí de
muntanya i jo sóc a casa mirant de menjar poc i pair bé que diuen.
Tornant del Nepal vaig provar d’agafar el
ritme, però ràpidament em vaig adonar que m’estava saltant algun pas. Competir
durant 6 dies seguits a força alçada, és preciós, interessant i increïble, però
tot té el seu preu.
ritme, però ràpidament em vaig adonar que m’estava saltant algun pas. Competir
durant 6 dies seguits a força alçada, és preciós, interessant i increïble, però
tot té el seu preu.
Així que amb un atac de reflexió i els
consells sempre savis i intel·ligents del meu entrenador hem decidit posar
ordre i senderi a tot plegat. D’aquesta
manera intentaré contenir les ganes de competir fent cures d’humilitat en algun
cross i provaré de seguir sumant bons entrenaments i, si tot va bé, alguna
cursa d’esquí caurà entre finals de febrer i el mes de març per poder-me posar
a córrer ja més seriosament a partir de l’abril i preparar muscularment una
temporada d’estiu que espero amb especial il·lusió i motivació.
consells sempre savis i intel·ligents del meu entrenador hem decidit posar
ordre i senderi a tot plegat. D’aquesta
manera intentaré contenir les ganes de competir fent cures d’humilitat en algun
cross i provaré de seguir sumant bons entrenaments i, si tot va bé, alguna
cursa d’esquí caurà entre finals de febrer i el mes de març per poder-me posar
a córrer ja més seriosament a partir de l’abril i preparar muscularment una
temporada d’estiu que espero amb especial il·lusió i motivació.
Rellegint el que he escrit, sembla que ho
tingui molt clar i és així, de debó, si alguna cosa he après durant les
darreres temporades és que un ha de ser pacient. Però no negaré que és molt
difícil mantenir el cap i el cor freds en plena temporada, en un moment en què
la informació t’arriba en tot moment i a tota hora. En algun petit instant
dubtes de si realment el que has decidit és el correcte, però sí, ràpidament la
consciència et diu que sí que tiris endavant i que tot tindrà el seu fruit!
tingui molt clar i és així, de debó, si alguna cosa he après durant les
darreres temporades és que un ha de ser pacient. Però no negaré que és molt
difícil mantenir el cap i el cor freds en plena temporada, en un moment en què
la informació t’arriba en tot moment i a tota hora. En algun petit instant
dubtes de si realment el que has decidit és el correcte, però sí, ràpidament la
consciència et diu que sí que tiris endavant i que tot tindrà el seu fruit!
Normal
0
21
false
false
false
ES-TRAD
JA
X-NONE
Amb tot això el que pretenc és fer com, sabeu
aquells cotxes de joguina amb què jugàvem quan érem petits? Aquells que els
arrossegues un xic enrere i surten disparats? Doncs això!
aquells cotxes de joguina amb què jugàvem quan érem petits? Aquells que els
arrossegues un xic enrere i surten disparats? Doncs això!