Versión castellana, más abajo!
He fet tota la vida test d’esquís, des de ben petita. Fins i tot molts anys vaig formar part de l’equip de provadors d’esquís de la revista Solo Nieve. L’esquí alpí és un esport amb una llarga història i tradició i amb un fort poder adquisitiu a nivell tant comercial com social.
El fet que es comencin a establir test de calçat de muntanya de forma normal i que les marques inverteixin temps i diners en aquestes accions em fa pensar que l’esport de «córrer per muntanya» comença a popularitzar-se de forma important.
Això és bo! Molt bo per a nosaltres, els esportistes que intentem sobreviure, amb més o menys glòria, de l’esport.
Ahir vàrem fer test del calçat que Dynafit ha presentat per aquest 2015 amb el grup de Lluna Plena de Vic. Es varen provar els 3 models: Les Pantera, les Feline SL i les Feline X7. Tot i que ja les he provat totes 3, crec que em falten kms amb els dos models Feline per poder opinar amb coneixement de causa, però avui em ve de gust parlar de les Pantera.
Si sóc molt sincera, quan les vaig veure per primera vegada vaig pensar: està bé, Dynafit ha pensat amb un calçat pel gran públic, fort, resistent, amb amortiguació… però no sé ben bé què en faré! M’agraden les vambes molt lleugeres, amb les que noti totes i cada una de les pedres que trepitjo, així que aquesta reflexió suposo que va ser lògica en el seu moment.
El primer model que vaig tenir el vaig fer servir per donar classe a l’escola i noi, aquell calçat era còmode i lleuger per la seva forma. Dono classe de conducció de grups al medi natural i algun dia m’he trobat baixant per alguna marge una mica tècnic i… ai caram! Com a bona sola Vibram s’agafaven bé. I jo que sóc de turmell fluix quan no vaig concentrada… aquestes s’ho menjaven tot!
Així que empassant-me les meves reflexions i, aquest any que entreno per distàncies més llargues, un dia vaig decidir provar-les per entrenar. A cada km que feia, més em convencien.
És un calçat resistent i molt durader. Amb sola dura i rígida que fa que controlis molt bé els moviments del peu, però a la vegada compte amb una bona amortiguació, cosa a tenir en compte totes aquelles persones amb problemes d’articulacions o esquena o persones que fan molts kms al llarg de la setmana.
S’agafa bé tan pujant com baixant, dóna seguretat, punt que valoro molt positivament.
En contra del que vaig pensar en el primer moment, mai he estat una persona de primeras impressions, és un calçat àgil per baixar i es menja tot el que troba per davant.
No ens enganyem, no és una voladora per córrer cómode a 3’45»/km en pla en un 10.000, però és que aquesta vamba tampoc està pensada per això.
Encara no he decidit amb quin model correré Transvulcania el 9 de maig, però el que tinc clar és que encara hi faré uns quants kms més abans d’agafar rumb cap a La Palma.
He hecho toda la vida test de esquíes, desde muy pequeña. Incluso muchos años formé parte del equipo de probadores de esquíes de la revista Solo Nieve. El esquí alpino es un deporte con una larga historia y tradición y con un fuerte poder adquisitivo a nivel tanto comercial como social.
El hecho que se empiecen a establecer test de calzado de montaña de forma normal y que las marcas inviertan tiempos y dinero en estas acciones me hace pensar que el deporte de «correr por montaña» empieza a popularizarse de forma importante.
¡Esto es bueno! Muy bueno para nosotros, los deportistas que intentamos sobrevivir, con más o menos gloria, del deporte.
Ayer hicimos test del calzado que Dynafit ha presentado por este 2015 con el grupo de Luna Plena de Vic. Se probaron los 3 modelos: Las Pantera, las Feline SL y las Feline X7. A pesar de que ya las he probado las 3, creo que me faltan kms con los dos modelos Feline para poder opinar con conocimiento de causa, pero hoy me apetece hablar de las Pantera.
Si soy muy sincera, cuando las vi por primera vez pensé: está bien, Dynafit ha pensado con un calzado para el gran público, fuerte, resistente, con amortiguació… pero no sé muy bien qué haré con ellas! Me gustan las zapatillas muy ligeras, con las que note todas y cada una de las piedras que piso, así que esta reflexión supongo que fue lógica en su momento.
El primer modelo que tuve lo usé para dar clase en la escuela y ¡oye! aquel calzado era cómodo y ligero por su forma. Doy clase de conducción de grupos en el medio natural y algún día me he encontrado bajando por alguna margen un poco técnico y… ¡ay carai! Como buena suela Vibram se cogían bien. Y yo que soy de tobillo flojo cuando no voy concentrada… ¡estas se lo comían todo!
Así que tragándome mis reflexiones y, este año que entreno para distancias más largas, un día decidí probarlas para entrenar. A cada km que hacía, más me convencían.
Es un calzado resistente y muy duradero. Con suela dura y rígida que hace que controles muy bien los movimientos del pie, pero a la vez cuento con una buena amortiguació, cosa a tener en cuenta todas aquellas personas con problemas de articulaciones o espalda o personas que hacen muchos kms a lo largo de la semana.
Se coge bien tanto subiendo cómo bajando, dan seguridad, punto que valoro muy positivamente.
En contra de lo que pensé en el primer momento, nunca he sido una persona de primeras impresiones, es un calzado ágil para bajar y se come todo el que encuentra por delante.
No nos engañemos, no es una voladora para correr cómodo a 3’45»/km en llano en un 10.000, pero es que esta zapatilla tampoco está pensada para esto.
Todavía no he decidido con qué modelo correré Transvulcania el 9 de mayo, pero lo que tengo claro es que todavía haré unos cuantos kms más con ellas antes de coger rumbo hacia La Palma.