En aquests dies freds i grisos és quan ens adonem que la motivació existeix perquè és quan més escasseja.
Però, què és la motivació?
La motivació és sortir a córrer encara que plogui, és sortir amb bicicleta sota la boira i amb la temperatura fregant els zero graus, és anar a nedar encara que no t’agradi massa, és entrar al gimnàs aquell matí que per fi ha sortit el sol, és aixecar-se i mesurar-se les pulsacions, és sortir a córrer abans del primer mos i abans que surti el sol.
La motivació és il·lusionar-se, tenir un objectiu i aixecar-se cada matí pensant en ell, recordar-lo entre hores de treball o entre aquelles sèries tan dures que posen a prova la teva paciència i, fins i tot, la teva fe. És apassionar-te pel que es fa. És somiar despert, és imaginar on es vol estar o arribar.
La motivació és perdre-la i tornar-la a recuperar. Passar dies complicats, durs, en els quals es vol tirar la tovallola i en els quals un es pregunta el per què de tot l’esforç i impedir que guanyin aquests pensaments. Saber donar-los la volta i que aquestes jornades complicades, aquests entrenaments durant els quals t’ha passat pel cap girar i tornar a casa, no et portin a abandonar, sinó que et facin tossudament més fort.
La motivació és saber convèncer els que t’envolten que allò que fas és important i té un sentit per a tu. Aconseguir que creguin i confiïn en tu. Que no es qüestionin per què t’aixeques a les fosques, intentant no despertar a la teva parella ni al teu fill i, sense dir paraula, et calcis unes vambes i surtis a entrenar abans, ni tan sols, de donar-los el bon dia.
La motivació és allò que et fa creure en tu, que impedeix que dubtis dels teus somnis, de les teves passions, dels teus objectius. És allò que fa que et miris en un mirall i et reconeguis, que reflexionis sobre els teus actes i t’agradi el camí que has pres.
La motivació és el que tu decideixis que sigui.