‘Només
em preocupo de mi, del que tinc al meu abast. Jo sé com em trobo, elles no sé
com estan i no ho puc controlar.’
 
Era la meva resposta
a partir de la 2a etapa a The Coastal Challenge, la prova de 6 etapes que
acabem de fer aquest mes de febrer i, en general, sorprenia. 
Fa anys que em
barallo amb mi mateixa per aconseguir controlar absolutament tot abans d’una
cursa. Hi ha més coses incontrolables que controlables però he entès que si em
centro amb tot allò que puc gestionar, per inferior que sigui amb percentatge
comparat amb allò que no està al meu abast, el rendiment és molt superior.
Per què?
1. A nivell psicològic i emocional és
impossible abastar-ho tot. I provar d’arribar a tot arreu genera més
nerviosisme
que confiança.

2. Hi ha aspectes com la meteorologia o
l’estat dels demés corredors, entre altres coses, que mai dependrà de nosaltres
i encara que vulguem fer suposicions o previsions, mai seran exactes i estarem
destinant esforços amb una cosa innecessària.

3. Si em centro només amb mi, escolto bé les
senyals del meu cos tant a nivell físic com psicològic, aconseguiré centrar
l’energia i mantenir la concentració necessària
per gestionar-me de la millor
manera.

4. Necessito concentrar-me en el que menjaré,
beuré,
com m’abrigaré o em desabrigaré, com gestionaré els diferents trams de
cursa que puc estudiar prèviament sobre roadbook o perfil.

Normal
0

21

false
false
false

ES-TRAD
JA
X-NONE

–>

5. A més cansament físic menys aspectes puc
controlar
, és important tenir clar quins tinc al meu abast i destinar-hi tots
els esforços.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *