Aquests dies fa fred, són humits o glaçats i,
on visc, sovint no veiem el sol. Si hi sumem que és època de constipats molt
forts, grips i d’hores escasses de llum… és fàcil que algun dia les ganes i les
forces per sortir a entrenar vagin justes. Cadascú té els seus propis motius
per calçar-se les vambes, tirar-se a l’aigua, posar les pells als esquís o
pujar sobre la bici dia sí dia també, però aquí van 5 reflexions que em faig
els dies que em quedaria a casa, al costat de la llar de foc i acaronant el
gos.
Les meves 5 reflexions:

1. En 10
minuts estic escalfada i el fred deixarà d’existir:
si
el problema és el fred, avui en dia tenim materials boníssims per aïllar-nos i,
tots sabem que, en menys de 10 minuts haurem entrat en calor.

2. En
acabar estaré satisfeta:
sé que quan acabi estaré molt
més contenta i satisfeta d’haver sortit que no pas d’haver-me quedat a casa. En
sóc conscient i sóc capaç de fer aquest exercici de reflexió quan em ve a
visitar el dimoniet.

3. La
continuïtat és bàsica:
sé que la constància en
l’entrenament és un dels pilars més importants, porto molts mesos treballant i
no em mereixo trencar aquesta dinàmica i aquesta feina feta per un dia de
mandra.

4. Si
cedeixo un dia… és fàcil cedir-ne més:
 per fallar un dia
no passa res, el problema estarà si a aquest dia li’n segueix un altre i un
altre.

Normal
0

21

false
false
false

ES-TRAD
JA
X-NONE

5. Entrenament
amagat:
sortir en dies complicats fa que, a part de
l’entrenament físic, entreni altres qualitats que també cal posar en pràctica,
que m’enforteixen a diferents nivells i m’ajuden a sobreposar-me en situacions
de cursa que poden ser complicades.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *