El dijous 26 de març vaig participar al 19è Cicle d’Audiovisuals de Muntanya i Aventura del GEiEG amb una xerrada i muntatge audiovisual sobre el meu passat, present i futur esportiu. Va ser una bona experiència!
Vaig acabar amb aquest escrit que em va sortir espontàniament el dia abans mentre pensava en la xerrada i que em ve de gust compartir:
No puc evitar mirar enrere encuriosida, suposo que això ens
passa a tots. Que avui estigui aquí explicant batalletes del meu passat em fa
certa recança ja que només pot voler dir dues coses: la primera, que he viscut,
encara que poc, intensament i la segona, que em començo a fer gran. Però ara no
és el moment de trencar-me el cap decidint-me per alguna de les dues.
passa a tots. Que avui estigui aquí explicant batalletes del meu passat em fa
certa recança ja que només pot voler dir dues coses: la primera, que he viscut,
encara que poc, intensament i la segona, que em començo a fer gran. Però ara no
és el moment de trencar-me el cap decidint-me per alguna de les dues.
Sabeu, em faig jo mateixa aquella pregunta de si tornaria a
repetir tot el que he fet i em responc que sí. Segurament canviaria petites
coses, i qui no? però l’escència, us asseguro que no.
repetir tot el que he fet i em responc que sí. Segurament canviaria petites
coses, i qui no? però l’escència, us asseguro que no.
Ni em plantejo si tornaria a reviure la lesió. Ho faria amb
els ulls clucs, si per lesionar-me tornés a seguir el camí que m’hi va dur. És
una part del camí que, juntament amb l’educació rebuda a casa i totes les
persones amb qui m’he anat creuant, m’ha fet avui qui sóc. I, sense voler
semblar pretensiosa, us prometo que en cap cas és la meva voluntat, n’estic
orgullosa.
els ulls clucs, si per lesionar-me tornés a seguir el camí que m’hi va dur. És
una part del camí que, juntament amb l’educació rebuda a casa i totes les
persones amb qui m’he anat creuant, m’ha fet avui qui sóc. I, sense voler
semblar pretensiosa, us prometo que en cap cas és la meva voluntat, n’estic
orgullosa.
M’agrada per una raó molt simple, però a vegades difícil
d’aconseguir, em fa feliç. Evidentment, tots sabem molt bé com funciona la vida
i, de fàcil no ho és per ningú, però em sento afortunada de saber valorar
petites coses que em fan llevar amb alegria cada matí.
d’aconseguir, em fa feliç. Evidentment, tots sabem molt bé com funciona la vida
i, de fàcil no ho és per ningú, però em sento afortunada de saber valorar
petites coses que em fan llevar amb alegria cada matí.
Potser sóc innocent, i sí és així benhaurada innocència,
però acostumo a pensar que part de la culpa de saber-ho fer la té la petacada
que un bon dia em va donar el passat.
però acostumo a pensar que part de la culpa de saber-ho fer la té la petacada
que un bon dia em va donar el passat.
Aquest passat, més el present, amb els meus somnis i els
meus objectius, m’obren les portes a un futur que, per sobre de tot, m’il·lusiona.
meus objectius, m’obren les portes a un futur que, per sobre de tot, m’il·lusiona.
I ja per acabar, us volia agrair que sense vosaltres
saber-ho, m’heu donat l’oportunitat de reflexionar sobre el temps i sobre el
que visc. A vegades cal aturar-se, donar un cop d’ull al voltant i adonar-se de
si allò que fas és el que t’identifica i no envers als altres, sinó amb tu
mateix.
saber-ho, m’heu donat l’oportunitat de reflexionar sobre el temps i sobre el
que visc. A vegades cal aturar-se, donar un cop d’ull al voltant i adonar-se de
si allò que fas és el que t’identifica i no envers als altres, sinó amb tu
mateix.
Normal
0
21
false
false
false
ES-TRAD
JA
X-NONE
Moltes gràcies!