3a victòria consecutiva a la Pujada al Far de Sant Sebastià

Està clar que no podem estar a tot arreu i que hi ha curses que agraden més que d’altres, però no es pot fallar a les nostres arrels.
Què faig en una prova de 10,2 km amb sortida arran de mar i amb un desnivell acumulat de com a molt 300 m?
Molt senzill tornar a les arrels, al poble de la família i amb moltíssima il·lusió.

Enguany només buscava rebaixar el meu temps, un minut hauria estat una gran cursa, tenint en compte que les zones planes no són el meu fort. Però la meva grata sorpresa, després de patir el que no està escrit, ha estat creuar la línia de meta amb 3 minuts menys que el meu millor temps.

Això només es deu a dues coses:
1. entrenar i entrenar
2. tenir la companyia adequada per entrenar. Gràcies Dani per marcar-me els ritmes, acompanyar-me sempre i no queixar-te mai. Gràcies Ferran per teoritzar, fer-me reflexionar i, com tu ve dius, fer-me molta companyia.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *